i el seu alè es confongui amb el meui el seu braç dur ajunti els nostres cossos
i el seu desig s'escampi lentament.
¡Ah, qui pogués, llavors, deturar les hores!
Aturar el món i el seu girar latent:
copsar l'Etern com si un secret inútil
ens convertís en llum de l'univers.
Quan ell ve a mi
la meva olor el reclama
i el meu cabell perfumo, impacient,
i el meu somrís el meu amor delata
com si en l'amor l'amant es trobés pres!
Enutjo el vent quan sóc el seu refugi
i el protegeixo de tot contratemps:
em dono a ell -i en ell em converteixo-,
i amb ell sostinc el nostre únic miratge:
àmbit dels déus i sorra del desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada