No voldria res més ara - Maria del Mar Bonet

No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.

No tenc res més ara
que aquesta cambra;
i només un poc meva,
la llum dels finestrons.
Ahir pel carrer vaig perdre
paraules i cançons
i estic aquest matí tan buida...

Un renou de mosques
fa somriure els vidres,
i el vent m'omple de fulles
un jardí transparent.
Ben lluny, això, de tu i de mi,
com si fos un núvol falaguer.

No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i el vent s'enduria dels meus llavis
la cançó.

Maria del Mar Bonet Verdaguer (n.1947)
Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1984

Dóna'm sa mà - Maria del Mar Bonet

Els vidres de pluja ploren,

també plora es roser,

s’arbre fruiter també plora

i jo de plorar no en sé.

Dóna’m sa mà amor,

mira que freda està.

Dóna’m sa mà amor,

freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,

matau-me sols que em mireu,

que m’estim més que me mateu

que viure si no mirau.

Dóna’m sa mà amor...

Jo mateixa no m’entenc,

ni em pot entendre ningú:

dic que no et vull i venc

sempre morint-me per tu.

Dóna’m sa mà amor...

Es vent se’n duu sa rosada,

sa pols i sa terra des camí,

també se’n duu ses paraules

que em vares dir ahir.

Dóna’m sa mà amor...

Maria del Mar Bonet Verdaguer (n.1947)
Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1984