El primer cafè (anònim santboià)

Era una tarda de tardor
era el nostre primer cafè,
en un racó d'un bar,
buscant la solitud.

Moments d'anhels i desitjos,
al davant teu, mirant-te als ulls
acariciant el teu cabell,
les meves mans en els teus llavis.

Era la tarda un sospir,
un desig de tu, dels teus ulls,
de la teva cara, de les teves mans,
el nostre primer petó.

Les nostres mans juntes,
poder sentir la teva veu,
sentir els teus silencis,
besar els teus llavis.

Poder sentir-te,
mirar als teus ulls per veure
besar els teus llavis per sentir,
tenir la teva ànima per viure.

Estimar-te és el que vol la meva ànima,
estimar-te és ser, estimar-te és viure
En aquell cafè el  meu cor va ser teu.
 

Anònim santboià
Prohibida la seva reproducció sense autorització d'aquest bloc.

La teva mirada - (anònim santboià)

Per un moment he estat amb tu
un moment curt, curt, molt curt
he pogut sentir la teva cara,
el teu cos al costat del meu.

Hauria anat amb tu
t'hagués tret les ulleres
per veure els teus ulls,

aquests ulls tan bufons
que em tenen segrestat.

Aquesta mirada que et fa maca,
bella, dolça, que m'apassiona
que m'arriba a l'ànima,
que m'omple
i que estimada em té captivat.

Anònim santboià
Prohibida la seva reproducció sense autorització d'aquest bloc.

Amb tu a la platja (anònim santboià)

Tombats junts a la sorra
el meu cos al costat del teu,

sentir com la suau brisa
em porta la teva fragància.

Veure com les ones s'abracen
en arribar a la riba,
 jo sense poder tocar-te.
Estic gelós de la brisa que t'envolta,

gelós de les fulles dels arbres acariciant-se.

És que t'he dir tantes coses estimada,
compartir tants somnis,
tants anhels que em bull la sang
només de pensar en tu.

Dir-te que moro de ganes d'acariciar els teus cabells,
sentir la teva cara a les meves mans,
abraçar el teu cos preciós,
sentir els teus llavis amb els meus,
fondre’m en una abraçada d'amor.

Com explicar que terra, cel i mar
s'han aliat amb nosaltres
per segellar aquest amor que et tinc.

De tornada, a la vora del riu,

parar-me, besar-te amb bogeria i,
sense cap paraula dir-te
tot allò que tu  amor ja saps.

 

 

Anònim santboià . 
Prohibida la seva reproducció sense autorització d'aquest bloc

Si sents..... (anònim santboià)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si mires al cel i

notes un pessigolleig

a les teves galtes,

són els meus petons.

 

Si sents calfreds

pel teu cos,

són les meves mans

desitjoses de tu.

 

Si sents els teus

bonics pits cremar,

són els meus llavis

estimant-te.

  

Si tota tu tremoles

de plaer i de desig

sóc jo estimada

dins del teu cos.

Anònim santboià
Prohibida la seva reproducció sense autorització d'aquest bloc.