El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
També actuà de facto com a himne, amb competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. La seva interpretació per una part del públic del Palau de la Música quan havia estat prohibit fou l'element central dels Fets del Palau el 1960.
Els Segadors va ser restablert el 27 de març de 1993 com a Himne Nacional de Catalunya.
Al damunt dels nostres cants
També actuà de facto com a himne, amb competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. La seva interpretació per una part del públic del Palau de la Música quan havia estat prohibit fou l'element central dels Fets del Palau el 1960.
Els Segadors va ser restablert el 27 de març de 1993 com a Himne Nacional de Catalunya.
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada