Ai, cap de deus en vós, nimfa de aiguera,que us ho vull dir ab frase catalana!
¿No us era molta sort que ma sotana
tocàs vostra faldilla mondonguera?
¿No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?
Si per desopilar-me de pecúnia
al florejat tenor de mon precari
oleu mostrar-vos espinosa i grave,
perquè us vull traurer prest de aqueixa angúnia,
sapiau què és lo tesor de mon armari:
dos prunes solament, i un famós rave!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada