COBLES DE FORTUNA

Quan eu cossir en los fets mundanals,
totes les gents vei regir per Fortuna,
segons lo cors del sol e de la lluna.
Les planetes fan obres divinals,
fasent llur prou o llur dan a vegades,
així que el món és partit per jornades.
Mas Déu no vol l'arma sia sotmesa
forcívolment a aital astre seguir,
ans la Raó pot e deu ben regir
lo cors d'on han entre si gran contesa.

Però bé em par obra descominals,
quan en remir causa per si cascuna
e vei gran bé haver persona estruna
e dom gentil e bo sofrir grans mals;
així que el bévei anar per cassades:
sens mèrit gran los ve lo bé endebades
e gran honor no seguint gentilesa;
e, si no fos com dins mon cor m'albir
- que altre món és mellor per a venir -,
hagra del tot la mia arma malmesa.

Doncs, cars amic que entenets béns e mals,
afigurats la cara de Fortuna
e no us girets, si tos la vesets bruna,
de vostre sen per treball ne per àls,
que xascun jorn hores hi són nombrades,
que mai non vis en bé totes passades.
Ges per aiçò non oblidats proesa,
ans vullats-vos en tot bé captenir
e los amics amar e car tenir,
en servir Déu non hajats peresa.

Déus, en qui és tota virtut compresa
ha formats los cels e els fai vogir,
pot, si li plai, astre mal convertir
e tot afan tornar en gran bonesa.

Columba pros, supliquem la nautesa
de Déu que ens guard d'errar e de fallir,
volent-nos aut en lo cel acollir
que és gauig sens fi e complida riquesa.

Jaume March (1335? – 1410?)