dilluns, 23 de gener de 2012

Per a una amiga de Còrdova

Una amistat perdura anys i anys sense que el temps la faci malbé.

En el paradís dels teus ulls,
em perdo perquè estic perdut,
en la pau dels teus llavis,
em trobo perquè estic amb tu,
en l'univers de la teva ànima,
visc amb mil sentits,
en tu, visc estimant-te.

2 comentaris:

Hola ha dit...

Hola,
si quieres puedes leer
LO QUE NO SABÍAS DE SANT BOI
Porque ellos no quieren que lo sepas, en:

http://loquenosabiasdesantboi.blogspot.com.es/

Nasara ha dit...

Estimar des de la distància és un dels aprenentatges més durs, però també més bonics que ens presenta la vida!
Felicitats!