¿De quin arbre eres branca,de quin calze eres pètal,
de quin aire eres fulla,
tu que en tu sembles néixer,
fulla, pètal i branca?
Cap arrel t'associa
al meu món, cap onada
al meu mar, cap somriure
al meu cel, cap aroma
als meus astres. T'enfonses
dintre teu, i en tu neixes
a mig aire del somni,
rosa etèria i tangible.
Nuditat que es contempla
sense esguard i que es besa
sense llavis, que es vela
sense seda, ¿a quin aire
confinaves la febre?
¿a quin món exiliaves
el sospir que no es glaça,
tu que ets nua i et sento
meva, en mi, que m'impregnes
com el bes de la lluna,
com el gest de l'onada,
com l'alè de les roses,
com el càntic de l'aigua?
¿De quin arbre naixies,
fulla, pètal i branca?
Josep Janés i Olive (1913-1959)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada