L'ombra acull el pagès ran la cabana.
La mà ha deixat l'arada i el magall
i l'àpat congruent i un vi de tall
fan perfecta la son que el cos demana.
És l'hora que al silenci hi ha galvana
i el vol del dia no té amagatall,
és quan dorm la rabosa i calla el gall,
l'aire pesa i s'esberla la magrana.
Només el ca fidel li fa costat,
sol al terrent amb cura treballat
i el vinyar desbrossat a torns de rella.
Dorm camperol el teu guanyat repòs,
el raïm creix, l'ametlla agafa cos,
i el sol més alt fa fresca la canella.
Pere Vives i Sarri (n.1924)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada