Acabarem algun dia, potser demà,amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills, parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s'endurà tot l'or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l'espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d'alegria,
i l'esperança en els homes i en els dies.
2 comentaris:
Amic Anònim (ja sé que hi tens dret), no penso fer-te cap comentari perquè no sé si ets home o dona, carn o peix, bolet o cargol. Si vull parlar de la poesia d'en Joaquim Horta, ja puc fer-ho amb ell. També he vist que tens un bloc de soldats que no en fa gaire gràcia. Però, com ja t'he dit, quan t'identifiquis, ja en parlarem.
Publica un comentari a l'entrada