diumenge, 18 de gener de 2009

L'ombra de l'altre mar

Hauràs de tornar a escriure
l'obscur epíleg de la teva lògica,
ja que ignores, encara, noms d'ocells
I d'eines oblidades de conreu.
El déu de les mans buides ha tornat
cercant el que no has escrit encara.
Hauràs de prendre al desencís la pròpia,
desitjada grandesa, ja que, sempre,
a les teves històries hi surten
columnes i ponents,
un vell costum de solitari.

Recull el patrimoni del matí
damunt la sorra on els petits cargols
mostren la simetria
de l'espiral, centre de llur bellesa.
Mira dins teu: petxines de la nit,
nacre de la claror, roc del silenci.
Tot trencat per tempestes de la llum
i retornat amb cura a les arenes
d'aquest tardà coneixement de tu.

No hi ha aparat en el ponent, a l'illa.
Queda un verd tendre als ametllers i parres
i un argentat llunyà a les oliveres.
Els murs de pedra tenen transparències
d'oblit i el cel, il.luminat pre l'aigua
immòbil però viva dels aljubs,
té el color exacte de la tolerància.

Sols queden breus esclats als llocs més alts,
com aquesta flor roja al magraner
que s'exalta amb el raig de sol que sotja
durant un temps molt breu entre uns balustres.
No hi ha aparat en el ponent. Conec
la dignitat d'aquestes hores baixes.

Joan Margarít i Consarnau (n.1938)