Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
d'adolescent, pressent per l'endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d'estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l'espera.
No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s'incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n'has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.
Narcís Comadira i Moragriega (n. 1942)
1 comentari:
Molt bonica la poesia, me l'ha enllaçada la meua nòvia i m'ha encantat, no sols la poesia sinó també tot el blog. Enhorabona per aquest recull de la literatura del nostre humil país. Salutacions des del País Valencià! :D
Publica un comentari a l'entrada