No han passat pas gaires anys,Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre. Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen
i tu ets la més bonica.
Qui pogués, per un instant,
viure tota la joia
que tu sents al anar cordant
dues sabates noves.
Les dures hores i hores als teus peus!
les veig noves si les miro.
Amb gran goig en parlarà la teva veu,
i és per això que més t'estimo.
Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida;
xic a xic es va lliurant
la forca que dormia.
Pren els dies d'un en un que hi és el temps
per premiar el teu entusiasme.
T'ho mereixes tu i l'esforç que fan silents
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada