Cacera

Signes de mort, llebrers, tant de temps l'alta caça
pels estramps buits del cel escampava senyals:
al saló de les boires la llum ens amenaça,
com el joiell més viu d'un parament d'or fals.

És de debò la mort en aquesta rabassa,
amb panteixar que crema la gorja i els ullals,
quan els llebrers esquincen la pell nua que es glaça
i una claror de cossos s'estavella als fondals.

Aquest revolt, aquesta cantonada, ja encalça
la meva joventut i la verema d'anys
mal garbellats tan d'hora!, quan el vespre s'esbalça

i el barnús de la nit posa encara paranys
als ulls enamorats d'un no res, pell descalça
d'aquella adolescència: verger en flames, afanys

que l'esbarzer cremat de les brases rescata
per oferir el silenci en un didal de plata.

Pere Gimferrer i Torrens (n. 1945)
Creu de Sant Jordi (1988)