diumenge, 13 de juliol de 2008

A un infant mort en un bombardeig

Els teus braços immòbils són un vol de bandera,
i la rosa esfullada del teu cos és un crit
de sang més que un silenci ... No serà primavera,
mai més, en ta mirada, però al cor de la nit

feta d'ulls que s'apaguen a la llum, vers on clama
la veu nostra, la torxa del teu cos - que ja és llum
i ja és foc - durà l'alba d'un crit nu fet de flama
i de pètals sagnosos de martiri. Ni fum

ni silenci, ni boira velaran la nuesa
dels teus ulls, que es glaçaren en un gest sense adéu.
De quin somni et prengueren? De quin món de dolcesa?
Tot el cel que miraves era viu dintre teu

com és viu en el rostre i en els ulls dels que es donen
a la mar ... Quines rutes t'esperaven, infant?
Davant teu ja són blanques totes elles, i es fonen
amb el somni d'un somni: el teu cel, on no hi han

ales tristes i on l'alba no duu orgies de roses
que s'esfullen enceses i sagnants. I on reposes ...

Josep Janés i Olivé (1913-1959)

(L'Hospitalet de Llobregat, 1913 - Els Monjos, Alt Penedès, 1959)
Autodidacta, amb una gran iniciativa. Va dirigir diverses publicacions catalanes dels anys trenta. Va encarregar-se de la direcció del 'Diari Mercantil' i va ser el fundador de la col·lecció popular 'Quaderns Literaris' (1934) i de la sèrie 'La Rosa dels Vents' (1936). A finals de la Guerra Civil Espanyola va ser detingut per l'exèrcit franquista i empresonat entre 1939 i 1940. En obtenir la llibertat, va ser el fundador (1940) d'una de les editorials més poderoses de la postguerra espanyola, l'empresa Josep Janés, Editor, des d'on va reiniciar la publicació d'alguns volums de la sèrie 'La Rosa dels Vents'. Autor de diversos poemes i sota la influència de Riba, va publicar 'Tu' (1934), 'Combat del somni' (1937) i 'Dotze puntes seques' (1958).