Dignifiqueu, Senyor, l'esborronada
poquesa dels meus anys davant l'infant
quan jo li parlo i ell amb la mirada
espera els mots que ja envellien tant.
Esguard que abasta i jutja i que no fuig,
certesa vostra i llum del primer dia,
abans del tafaneig i de l'enuig
i dels misteris de la melangia.
Mirada de l'infant, davant del pare,
reconcilies amb igual llum clara
coses i mots amb què diem les coses.
Mirada de l'infant, tu que em reposes
de la inutilitat de tants "per què?",
respon per mi, al Senyor, de la mercè.
Josep Maria López-Picó (1886-1959)
poquesa dels meus anys davant l'infant
quan jo li parlo i ell amb la mirada
espera els mots que ja envellien tant.
Esguard que abasta i jutja i que no fuig,
certesa vostra i llum del primer dia,
abans del tafaneig i de l'enuig
i dels misteris de la melangia.
Mirada de l'infant, davant del pare,
reconcilies amb igual llum clara
coses i mots amb què diem les coses.
Mirada de l'infant, tu que em reposes
de la inutilitat de tants "per què?",
respon per mi, al Senyor, de la mercè.
Josep Maria López-Picó (1886-1959)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada