Canço trista

Era un pobre teixidor
que teixia, que teixia,
era un pobre teixidor
que teixia nit i dia.
Teixia un somni d'amor
que era un cel de poesia;
per trama pena i dolor
per urdit, goig i alegria;
el seu cor per obrador;
per tela la fantasia ...
Era un pobre teixidor
que teixia! que teixia!

Mes l'amor és un traïdor,
tot engany i picardia;
obre l'ala al bo i millor
i s'allunya ab el nou dia.
I ara el pobre teixidor
ja no canta com solia
gira els ulls en la foscor
i li sembla que somnia;
i morint-se de tristor
troba dolça sa agonia ...
Era un pobre teixidor
que es moria! que es moria!

Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936)