dissabte, 15 de desembre de 2007

Ans bella fora mida

Dama galant, d'alta i molt gran noblesa,
On la virtut se troba aposentada,
No sé més dir sinó que us ha formada
Aquell que té los cels ab fortalesa.
Mirant de vós la gràcia i gentilesa,
Al grau suprem sou de virtus dotada,
Robí perfet, gran joia comparada,
I diamant de joies la riquesa.
Anau seguint la generosa fama
De les gentils, única i sola guia
En tot lo curs de virtuosa vida.
Creença tinc que tan graciosa dama,
Avent ben vist lo que tant mereixia,
Res faltarà del que sa fama crida:
Dama del tot complida,
Onra que naix de l'arbre de Cardona,
No tenint par, no podeu ser segona,
Ans bella fora mida.

Pere Serafí (1505?-1567)