dimarts, 9 d’octubre del 2012

El primer cafè (anònim santboià)

Era una tarda de tardor
era el nostre primer cafè,
en un racó d'un bar,
buscant la solitud.

Moments d'anhels i desitjos,
al davant teu, mirant-te als ulls
acariciant el teu cabell,
les meves mans en els teus llavis.

Era la tarda un sospir,
un desig de tu, dels teus ulls,
de la teva cara, de les teves mans,

el nostre primer petó.

Les nostres mans juntes,
poder sentir la teva veu,
sentir els teus silencis,
besar els teus llavis.

Poder sentir-te,
mirar als teus ulls per veure
besar els teus llavis per sentir,
tenir la teva ànima per viure.

Estimar-te és el que vol la meva ànima,
estimar-te és ser, estimar-te és viure
En aquell cafè el  meu cor va ser teu.

 
Anònim santboià
Prohibida la seva reproducció sense autorització d'aquest bloc.