Quan plana enllà de l'aiguaper sobre la resclosa
el sol tornassolava
les fibres del corrent
de tanta vastitud
només el cor n'havia
el nus eternament.
Qui doncs per mi escoltava
o qui per mi aprenia
lliçons a l'aula freda?
Si d'ulls sobre el rabeig
en unitat sofrien
les forces de la ment
només a vora l'aigua
la vida era profunda
els nombres cavil·losos
les lletres radicals.
Segimon Serrallonga i Morer (1930-2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada