Tossudament Alçats - Lluís Llach.
Vídeo promocional de 'Tossudament alçats', cançó que va tancar el repertori del 'Concert per la Llibertat'  el 29 de juny de 2013 al Camp Nou. Durant la cançó es vol aconseguir que tot el públic encengues el seu mòbil per il·luminar tot el camp. L'organització del 'Concert per la Llibertat' va demanar a tothom que fes córrer la cançó com a himne d'aquest esdeveniment i del moment que viu el país.

(For myfriend Katy)

Es diu bogeria,
sentiments de passió,
enyorança en absència,
somnis encara despert,
es diu desig,
i té el teu nom.

 

Bones Festes! - Adeste fideles - Andrea Bocelli

Cançó de fer camí - Maria Mercè Marçal

Per a la Marina

Vols venir a la meva barca?

-Hi ha violetes, a desdir!

anirem lluny sense recança

d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança

i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços

-i serem quatre, serem cinc!

-i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.S

í, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s'escamparà la vida

com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada

serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercè Marçal Serra (1952-1998)

D'UN TEMPS, D'UN PAÍS (Raimon)

D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.

No creguem en les pistoles:

per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.

No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

Ramon Pelegero i Sanchís (Raimon) (n. 1940)

El primer cafè (anònim santboià)

Era una tarda de tardor
era el nostre primer cafè,
en un racó d'un bar,
buscant la solitud.

Moments d'anhels i desitjos,
al davant teu, mirant-te als ulls
acariciant el teu cabell,
les meves mans en els teus llavis.

Era la tarda un sospir,
un desig de tu, dels teus ulls,
de la teva cara, de les teves mans,
el nostre primer petó.

Les nostres mans juntes,
poder sentir la teva veu,
sentir els teus silencis,
besar els teus llavis.

Poder sentir-te,
mirar als teus ulls per veure
besar els teus llavis per sentir,
tenir la teva ànima per viure.

Estimar-te és el que vol la meva ànima,
estimar-te és ser, estimar-te és viure
En aquell cafè el  meu cor va ser teu.
 

Anònim santboià
Prohibida la seva reproducció sense autorització d'aquest bloc.